Almogávares de Europa III

Acaban de acceder al foro Almogávares de Europa III. Foro de Recreación Histórica.Más de una década dedicados al estudio de la gesta de los almogávares. VIA SUS..!
 
ÍndiceCalendarioFAQBuscarMiembrosGrupos de UsuariosRegistrarseConectarse

Nuevo foro ALMOGÁVARES DE EUROPA III, más de una decada dedicada al estudio de la Gesta almogávar. Entra, conectate con tu login de siempre o a través del que tengas en FACEBOOK, y explora sus posibilidades.

Comparte | 
 

 ELS " FETS DE VILLENA" . S:XV

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Ir abajo 
AutorMensaje
almansinho
moderador
moderador
avatar

Mensajes : 3019
Fecha de inscripción : 22/12/2006
Localización : Almansa

MensajeTema: ELS " FETS DE VILLENA" . S:XV   Jue Nov 22, 2012 3:30 pm

A les terres cristianes peninsulars frontereres amb !'Islam, els tractats
de pau no aturaven les hostilitats, i els incidents seguien essent una constant.
Els almogavers cristians de les zones més meridionals del Regne de
Valencia i de la Corona de Castella, hereus o descendents directes deis
almogavers de finals del segle XIII i de principis del XIV, havien fet de la
guerra llur forma de vida i del saqueig, el batí i el rescat de captius llur
forma de remuneració. Per tant, és comprensible que, malgrat les treves,
no sabessin estar-se de la seva activitat ni prescindir de la seva font de subsistencia
1

En temps de pau, i encara que es trobessin fora de la legalitat, les incursions
cristianes a terres granadines, per propia iniciativa o com a represalia
d'accions nassarites, eren tolerarles. A més de ser moralment justificables,
podien ser aprofitables políticament com a mesures de pressió per a la
negociació de noves treves en condicions més favorables.
Pero aquestes entrades al regne nassarita sempre suposaven un risc per
a la resta de la població cristiana, que corria el perlll de ser víctima de la
represalia granadina. A més, les expedicions a l'altra banda de la frontera
sempre eren arriscades i, en temps de pau, com que els oficials reíais vigilaven
llur activitat, als almogavers els era molt difícil vendre les preses, que
normalment havien d'acabar reintegrant.
Per aixo, en epoques de pau, als almogavers cristians els resultava més
rendible i segur atemptar contra els sarrai"
ns de les terres cristianes. Els
podien fer rescatar o vendre'ls més enlla de les propies fronteres, fent-los
passar per captius granadins o fins i tot barbarescos. Encara que per les
autoritats aquests crims fossin molt més reprobables, estalviaven les
represalies deis granadins a la resta de la població. A més, en aquests
casos, els almogavers també podien recalzar-se en justificacions morals, ja
que es creia que, molt sovint, les alj ames sarrai:nes donaven suport a les
incursions de llurs correligionaris.
Quan els almogavers cristians capturaven sarrai:ns lliures de terres cristianes
per vendre'ls com a captius o per demanar-ne un rescat, incorrien en
el delicte de plagi o collera. I, de fet, els almogavers valencians, murcians i
granadins es dedicaren tan sovint a aquesta activitat que la paraula collerat
arriba a emprar-se com a sinonim
El delicte de collera era penal ambla mort, i la jnstícia sempre fou mol!
dura en la seva consideració. A diferencia d'altres crims, i en virtut d'un fur
promulga! pe! rei Martí a les Corts de Valencia de 1403, els inculpats no
podíen beneficiar-se de cap commutació pecuniaria, i llurs coHaboradors i
encobridors havien de ser castigats de la mateixa manera. Malgrat tot,
quan els collerats cristians eren capturats a les prüpies terres tenien rnés
possibilitats de beneficiar-se d'una indulgencia que no pas els granadins,
perque, en el fans, eren hornes valuosos i peces fonamentals en la defensa
del territorP.
El judici de les causes de collera era reserva! als tribunals reials. Pero hi
hagué contencions jurisdiccionals entre el batlle general i el governador
sobre a qui corresponia jutjar-les, i les vacil-lacions de la Cancelleria reial
contribu!ren a augmentar la confusió. En principi, no obstant, si bé toles
les causes relatives a jueus i sarrai:ns, tant civils com criminals, corresponien
al batlle general, les grans qüestions d'ordre públic, com ara els delictes
de collera, sempre s'havien confiat al procurador o governador general.
Tot i aix(\ malgrat l'interes dcrnostrat per la Corona per mantenir el control
deis proccssos i el dtstig deis collerats, acaba també per desprcndrese'n.
En un principi, ho féu només en els llocs pertanyents a membres de la
família reial, pero aviat va ampliar la concessió en favor deis propietaris
deis grans senyorius'. Evidentment, la parceJ.lació d'aquesta jurisdicció era
perjudicial per l'ordre públic, perque dificultava el cástig d'uns delinqücnts
que eren gen! de gran mobilitat5•
De lotes maneres, als collerats cristians els era molt facil actuar impunement.
Els valencians podicn cometre llurs accions, refugiar-se o intentar
desfer-se de les preses més enllá de les propies fronteres, és a dir, en terres
del regne de Castella, i, a la inversa, els de terres castellanes podien fer el
mateix en terres valcncianes
Lügicament, els delictes de collera sobre els moros de terres cristianes
no feicn sinó potenciar la possible solidaritat d'aquests amb els granadins,
si més no per l'odi i la impotencia que accions similars havien de despertarlos.
Per tant, a la vegada, els collerats contribui'en a donar encara rnés argurnents
als cristians que sostcnicn que els escarnots granadins comptaven
amb l'ajut dels sarra'ins autüctons. Si les incursions deis escamots d'almogavers
cristians a l'altra banda de la frontera actuaven, en el fons, com a valvula
d'escapada d'una agressivitat continguda pels tractats de pau, la delinqüE:
ncia deis collerats cristians en terres cristianes produ'ia una mena de
reacció en cadena que contribula molt més a l'agreujament de les tensions
internes.
L'analisi de la documentació que fa referencia als conflictes fronterers
del rcgnat de Ferran d' Antequera scmbla indicar que les agressions de
collerats valencians i castellans a territoris cristians foren molt més greus
que no pas les incursions rcalitzades contra terres o moros granadins, potscr
perque hom intenta actuar-hi amb major rigor o perque els testimonis
que ens n'han pervingut són rnés vius i més crus. De fet, les autoritats reíais
intentaren combatre'ls amb molta més duresa que no pas les violacions de
les treves contra els granadins, davant de les quals adoptaven una actitud
passiva mentre no hi hagués complicacions o reclamacions de la part
contraria. ·
Durant el regnat de Ferran d'Antequera, un grup de collerats essencialment
castellans que s'amagava a Villena actua amb especial virulencia contra
els sarrai"
ns valencians7
• Gr3cies a les declaracions d'alguns moros captivats
i a un informe que ellloctinent de governador della Xúquer trameté al
batlle general del regne de Valencia després d'haver visitat diversos !loes
fronterers, disposem d'alguns testimonis ben vius sobre les actuacions deis
collerats castellans i sobre les condicions en que tenien els sarralns valencians
raptats. Com veurem, la passivitat de les autoritats municipals i la
complicitat dels habitants de les poblacions de frontera castellanes i valcncianes
podia arribar molt lluny, i dificultava la persecució i desemmascarament
dels delinqüents.
La notícia més antiga que !'informe del lloctinent ens aporta sobre
aquesta fundó protectora que la frontera castellano-valenciana representava
pels collerats és anterior a l'inici del regnat de Ferran d'Antequera.
Duran! l'lnterregne, dos lladres"
de Saix havien captura! dos moratells de
Riba-Roja, que foren amagats, durant sis setmanes, en tres cases de la vila
de Biar. S 'havien hagut de rescatar per 200 florins, que els almogavers i els
qui els acolliren s'havien repartit. Tot i que els raptors havien esta! diverses
vegades a la vila, ni el justícia ni els jurats no els havien ernpresonat. PerO,
en produir-sc la proclamació de Ferran, els complices de Biar, temen! que
els oficials reials els castiguessin, havien fugit a Castella amb tot els seus
béns. Tant el justícia com els jurats ho sabien, pero no havien fet res per
impedir-ha ni ho havien comunica! allloctinent de governador. Aquest, en
descobrir llur negligencia, els havia fet empresonar. Pero, per ¡Surprised com fon
en temps que no haviem rey e senyor e les gents anaven a regna salta, bé que
a¡:ó ara s'i és seguit los fa agre aquell peccat, ellloctinent no sabia si havia
de procedir contra ells o bé deixar-los anar'.
PerNada! d'aquell mateix any, tres moros d'una vintena d'Asp i d'Elda,
de la senyoria de la reina Violant, que havien anat a dur unes c3rregues a
Valencia, iniciaren el camí de retorn, amb llurs besties, abans que la resta.
En ser a Alcoi, al terme de Tibi, a la font del «Chopo», només a una llegua
del regne de Castella, anaven acompanyats de tres sarralns més de Xarquia
i d'un cristi3 que feien la mateixa via. De bon matí, els sortiren al pas vint o
vint-i-dos almogavers, lladres i saltejadors, que els atacaren. Els robaren,
en feriren alguns, mataren un deis moros d'Asp i s'endugueren la resta
captius a Castella. El cristia fou alliberat aprop de Villena. Com que, a
causa d'aixü, els moros de l'entorn d'Asp estaven molt espantats i no gasaven
moure's per res, el rei ordena als lloctinents de governador del regne
de Valeucia de<
;
a i della Xúquer que fessin els possibles per !robar els culpables
i castigar-los, i també als oficials del regne de Castella'"
.
Un parell de mesos després, quan el lloctinent de governador della
Xúquer, Joan Rollan, va recórrer diverses localitats de la frontera amb
Castella per dur a terme una investigació sobre diverses actuacions
d'aquests collerats, intenta aclarir el fet. Ana a Xixona i a Tibi per saber
quieren stats de nostre regne en lo salt quiera stat jet de quatre moros de la
vall d'Elda e de un moro de Albayda e altre de Beniarjó ara en festes de
Nada! passat, car sis !ladres hi havia ab les cares mascarades. Ellloctinent
va descobrir que hi havien participa! cinc homcs de la vila de Castalia, del
vescomte de Man<
;
anera, i un de Cabdet, i que els vint-i-cinc bornes restants
eren de Villena i de Saix. El lloctinent es va dirigir a Castalia amb
vint-i-cinc ballesters ambla intenció de fer-se amb alguns deis !ladres, pero
la complicitat de la gent li ho impedí. No obstan!, anota i dona a caplleutes
tots els béns deis lladres, els féu citar a les portes del terme, inicia procés
d'absencia en contra seva i féu una crida per posar en mala veu tots llurs
béns. Finalment, reprengué fortament el justícia i jurats de la vil a per ha ver
permes que un salt tan gran, amb participació de vínt-i-cinc persones, cinc
de les quals eren de la vila, hagués tingut lloc al cap del seu terme i perno
haver-hi fet res ni haver sortit a encal<
;
ar els raptors. Per reparar llur falta,
els ordena que, quan els malfactors entressin a la vila, els capturessin11
,
A finals de desembre del 1412 o a principis de gener de l'any següent,
també hi havia captiu, en mans de lladres de Villena, un moratell de l'horta
de Xativa. Ellloctinent, en descobrir que un home de Cabdet actuava com
a eixea per tractar del seu rescat amb els parents, el va capturar i va estar a
punt de penjar-lo;
pero, finalment, va consentir que, una nit, anés on els
lladres tenien el sarraí empresonat, al terme de Villena, i l'alliberés, sense
rescat, amb l'ajut de quatre cosins germans seus. I, com que aquesta tilctica
fou beneficiosa tant perla justícia (que, encara que no pogués fer-se amb
els delinqücnts, aconseguí que el moro fos alliberat sense rescat) com per
l'home de Cabdet (que, encara que actués totalment coacciona!, va quedar
absolt de la seva anterior conducta), el lloctinent de governador eslava
conven¡¡ut que també seria una bona solució si podia aplicar-la al cas de
Biar12

A principis de mar<
;
del1413, quatre o cinch jorns abans de la Quaresma
deis christiansL', dos moros de Xiltiva havien estat capturats al raval de
Biar. Un cristia que els raptors s'havien endut amb ells pero que havia
estat alliberat tot seguit"
havia declara! que, quan a la vila repicaven, els
malfactors encara no eren fora de l'horta. Per tant, si el justícia hagués sorlit
al camí de Villena, per on havien fugit, amb !renta o quaranta homes,
hauria pogut encal¡¡ar-los. Ellloctinent no havia pogut localitzar els calle-
rats entre els homes de la vila, perO considerava que, a causa de la seva
negligencia, el justícia n'era responsable. Per aixo el féu empresonar tanta
ell com als jurats, tot atorgant-los el termini d'un mes per recuperar els
moros, transcorregut el qual, si no aconseguien deslliurar-los, serien castigats'
5.
Segons el testimoni posterior d'una de les víctimes, Cilim A<
;
et, cantirer
de la moreria de Xi'ttiva, el rapte s'esdevingué gairebé a mitjanit. Mentre
ell i un seu fill calen una fornada de cantirs en un forn del raval de Biar,
foren abordats per deu almogavers cristians, un deis quals era Antoni
Pérez de Villena, que se'ls havien endut per la via de Villena, juntament
amb un moratell de Cocentaina que havien deixat anar tot seguit, i aquella
mateixa nit els havien posat dins una cova propera a Villena. Els havien
ferrat a tots dos amb grillons a les carnes, a ellli posaren cormes de ferro a
les mans i al seu fillles hi lligaren amb cardes de canem, i els lligaren el coll
amb cordes amb garrot o poltre de fusta. Els havien tingut sempre així,
durant mesas, rodant de cova en cova per les muntanyes de Villena. Cilim
els havia hagut de deixar el fill en rehenes fius a lliurar-los el rescat d'ambdós,
200 florins'"
.
Com que la intervenció deis de Villena en aquests actes era tan evident,
Rollan va optar per citar llurs alcaldes i prohoms al cap del terme, per parlamentar.
Després d'exposar-los els mals i greuges que ocasionaven en sostenir
lladres i mals bornes saltejadors de camins, els va lliurar una llista
amb una vintena de noms i els va requerir que els prenguessin. Com que
mostraren poca voluntat, l' endema mateix els envia el procurador fiscal
amb una escriptura, que fou llegida al mig de la vila, per notificar qui eren
els plagiaris i mals bornes, els saltejaments, robatoris i assassinats que
havien comes, i els rescats que havien obtingut des de feia tres anys, amb la
intenció que hi fessin justícia17

Tates aquestes dades ens les ofereix la carta que ellloctinent de governador
della Xúquer envia, el 15 de mar<
;
del 1413, al batlle general del
regne de Valencia, Joan Mercader, per informar-lo de l'estat de les seves
investigacions a frontera per les actuacions deis almogavers, i principalment
pel rapte d'aquests dos darrers moros de Xativa, esdevingut només
uns dies abans. Ellloctinent també havia de fer arribar al batlle general del
regne, per menut, tates les informacions i actes que havia rebut, que, malauradament,
no ens han pervingut.
Encara que, de moment, Rotlan no hagués pognt apresar els culpables,
es mostrava orgullós de la seva actuació, i conven~ut d'haver mes lo diable
al cors als de Biar e de Caz talla, axí com a aquells qui per la dita informació
veurets necligents, en tot quant iin afer sobre semblants afers. Creia que el
seu informe havia d'arribar al rei, pera que veiés clarament la gran llobateria
que en Billena e en Saix se sosté, i pogués proveir-hi, per tal que mals
hómens de arí avant per ells no sien favorits 1
R.
En efecte, Ferran I degué rebre'l tot seguit, perque el 31 de mar~ ja
n'enviava una copia a la seva cunyada, la reina de Castella, pera que veiés
que algunos malos hombres de los lugares de Vi/lena, Sax e Capdet, sitiados
dentro vuestra provincia, con algunos otros de Biar e Castalia, entran en
nuestro regno de Valencia e furtan e apresonan algunos moros, e aquellos
lievan a las montanyas, e allí los fan rescatar e los venden a castellanos, i fes
els possibles per castigar els culpables de la seva jurisdicció'"
.
Malgrat tot, les captures de sarra\ns valencians seguiren produint -se.
Quan feia més o menys un mes que el cantirer i el seu fill estaven presos,
els almogavers dugueren a la mateixa cava quatre moros més, que havien
agafat prop del bany d'aigües del terme d'Alacant. Segons la declaració de
Cilim A~et, el cantirer, tres deis moros eren de la vall d'Orxeta, del terme
de la Vila Joiosa, i es dirigien a la vall d'Elda per comprar blat. Els almogavers
els havien esguerrat una de les tres besties que duien, i les altres dues
se les havien endutes. Es deien Cilim Mari, que era l'alamí de la vall, Ali
Balalongui i Mahoma! Bencotlim. El quart moro, que era de !'harta
d'Alacant, es deia Abdalla Xilleda, i duia dos ases. Segons la declaració
d' A~et, els moros havien estat rescatats per en Massen, procurador del
comanador de Montalban, per 450 florins'"
.
Sortosament, podem complementar aquesta versió amb la del propi
Joan Massen, batlle de la Vila Joiosa i de la vall d'Orxeta, que va declarar
uns dies després"
. La vespra de Llatzer"
, ell mateix havia encomanat 141
florins a l'alamí per a que anés a comprar blat per a la vall, i aquest havia
marxat en direcció a la vall d'Elda. Quan havia arribat al bany d'aigües que
hi havia sota la Torre d'Alacant, ell i els seus acompanyants s'havien aturat
a descansar, a menjar un mas de pa i a beure aigua d'un safareig. En iniciar,
de nou, el camí, els moros havien trobat en Ripoll, l'encarregat de les
aigües, que els havia dit que no tenia notícies de males gents. No obstan!,
quan encara no eren un tret de ballesta lluny de la Torre, havien aparegut
vuit almog:lvers, cinc castellans i tres catalans, que havien pres els quatre
moros23
, un ase i un mul, i havien esguerrat un altre mul. Els havien condult
al terme de Villena i de Saix, on els tingueren amagats en coves durant
vint-i-nou dies.
Ell, el batlle, J oan Massen, havia anat a Alacant a parlar amb un tal
Rocafort, que, en consideració seva i del comanador de Montalban, havia
tramita! J'alliberament deis presos. El rescat de tots quatre havia costal 450
florins, i 51 de despeses. A posteriori, Massen havia sabut que entre els
almogavers hi havia Antoni Pérez de Villena, Joan de Salamanca, un
ballester de Xixona, i Gon~;
albo i Bernat Ivar~;
de Taulada"
.
El 29 de maig, només uns dies després que el cantirer i Massen baguessin
declara!, el batlle general del regne de Valimcia, Joan Mercader, ja trameté
al reí llurs declaracions, per a que veiés que alcuns almugdvers de
vostre regne e de Castella, deis quals par que sia cap un hom a qui dien
Anthoni Pérez de Villena, continuen de cativar moros de vostre regne e pussen-
los en les muntanyes de Villena, e de aquí los fan rescatar, i hi proveís25

La documentació emmudeix fins un any després. Alllarg d'aquest
temps el problema no es va solucionar del tot, pero les gestions iniciades
donaren els seus primers fruits. A principis de maig del1414, Joan
Mercader, des de Xativa, on era, entre altres coses, perdonar alcun remey
a aquests mals de almugiivers, deis quals és cap Anthon Pérer;
, e són tots sostenguts
a Vi/lena, reconeixia que, de moment, jase n'havien capturat tres,
que foren conduits a Valencia i penjats pe! governador. Segons Mercader,
aixo havia fet que el fet deis almugavers cessés durant molt de temps, fins
ara, que par torna al acostumat. PerO ell es mostrava decidit a posar-hi m:l
ferma, tant quant bastara mon flach sen y, segons la exhigencia deis fets'"
.
Pocs dies després, el batlle general encara va anar a Ontinyent, per
veure's amb els veins de Villena, per dar recapte al fet deis almugavers"
. De
retorn a Valencia, va notificar al monarca que el Consell de Villena Ji
enviava un missatger per adre¡;
ar-li una queixa sobre ell, com no·ls vull servar
certa franquea, i per a que el reí els la confirmés personalment. El bat-
lle es justificava dient que, encara que no pogués testificar res de vista,
podia assegurar que·ls ladres almugiivers estan en Vi/lena, e perla vila van a
públich, e exint de allí entren dins vostre regne, trencant los térmens de vostre
regne, e dins vostre regne cativen vostres vassalls e·ls passen de vostre
regne en regne de Castella, e·ls meten en caves prop Vi/lena, on tenen presons
ab tots llurs arreus, e dins Villena se fan e·s distribuexen los rescats de
vostres vassalls. Com que feien tot aixO contra les paus d'ambdós regnes,
considerava que era just no observar-los la franquesa, jaque a hómens qui
trenquen les paus als de aquest regne e no·ls valen servar llurs privilegis e
libertats, no és rahonable que agen franquea en la terra deis dampnifficats,
mas merexen gran punició e [c]iist[ic]h, [no] solament los ladres, mas tots
los ojficials e tot lo poble, car nostre senyor tots [temjps acostuma, per los
crims públics no corregits, punir tot lo poble2~.
No disposern de més dades concretes sobre aquest cas, perO a principis
d'octubre les negociacions deis de Villena amb el rei i el batlle seguien en
curs, ja que Pedro Martínez Toledano, de Villena, anava a veure el monarca
per los fets de Villena, los quals toquen a vos tres vas,mlls per rahó de cativar
que fan alguns de Vi/lena e jan fer dels moros vostres vassalls de aquest
regne2
y.
Malgrat les negociacions, a principis del 1415 encara hi ha notícies de
noves aceions de collerats de Villena. El14 de gener, Ferran I s'adre<
;
ava
als alcaldes, jurats i prohoms de Villena perque algunos vezinos e moradors
d'exa villa, no catando quando a nós es desplazient maltractar algunos
contra justicia indevidament, specialment los vassallos nuestros, agravian,
maltractan, prenden e cativan los moros de nuestros regnos, e special los
moros de la nuestra ciudat de Xiitiva. No feia gaire que Abrahen Fussey, un
sarraí de Xativa, havia estat captura! per homes de Villena, que el tinguercn
pres durant un temps i li prengueren dos muls i un ase carregats de
mercaderies i 15 florins. El rei volia que els malfactors fossin castigats, que
fessin tornar al batlle general de Valencia les besties, els béns i els diners
del moro, i que impedissin la reproducció de fets semblants30

Encara que les autoritats reials no tardessin gaire a efectuar noves captures
de collerats (a principis de febrer, Remiro Álvarez d'Espero, regent
de l'ofici de la governació della Xixona, tenia en poder seu Joan de
Requena, acusat de crim de collera"
), l'activitat deis almogavers cristians
dedicats a la captura de sarrains cristians no es va pas deturar. No obstan!,
les darreres notícies de plagiaris del regnat de Ferran d' Antequera que
tenim, de !'abril del1415, no fan referencia a almogavers de Villena, sinó a
bornes del regne de Valencia que capturaven sarrains del seu propi regne.
Segons mostren diverses cartes adre~ades a Oriola, Elx, Alacant,
Guardamar, Montfort, Biar, Castalia, Xixona i la Vila Joiosa, allloctinent
de governador del regne de Valencia della Xúquer i a tots els oficials del
regne en general, algunes aljames reials i d'altres del duc de Gandia
s'havien queixat al rei que, en poc temps, alguns bornes, cometen! plagi i
collera, havien atacat i robat diversos moros, e aquells, apartats de camí per
boschs o caves e lochs deserts, tenen axí apresonats e los jan rescatar, e, si
rescatar no·s valen, los maten. Darrerament havien raptat un tal Yahie
Nage que, si encara era viu, corria perill de more2

No sabem si el silenci de les fonts del darrer any del regnat de Ferran
d'Antequera respecte als crims dels collerats de Villena respon a un veritable
apaivagament del mal deis almogiívers, pero el cert és que d'aleshores
en endavant, fins a la guerra amb Castella, ja dins del regnat d' Alfons el
Magnanim"
, les fonts de la Cancelleria Reial de l'Arxiu de la Corona
d'Aragó no recullen nous incidents amb collerats castellans ni de Villena.
En endavant, quan en els conflictes fronterers hi ha implicacions castellanes
i valencianes, cal relacionar-les, en tot cas, amb la frontera granadina,
és a dir, són conflictes tri-partits, generats, normalment, per marques,
represalies i arranjaments de comptes d'uns i altres.
És possihle, en efecte, que !'etapa més inestable de les zones frontereres
del Marquesa! de Villena i de la Governació d'Oriola fos la qne s'estén
des de la guerra dels Dos Peres fins a la guerra amb Castella"
. Dins
d'aquest ampli període, podem dir que duran! els anys del regnat de
Ferran d'Antequera la violencia a la frontera castellana fou practicament
gratuita, perque no es trobava emparada per cap guerra.
Per altra banda, és evident que hem de relacionar d'alguna manera,
encara que no responsabilitzar directament, el resorgiment o aparició
d'allo que, des de l'Interregne mateix, les fonts anomenen el mal deis
almogiívers o els fets de Villena, amb la desaparició o extinció de la
Germandat de la Governació d'Oriola, a la que, en definitiva, també
s'havien incorporal les poblacions castellanes de Villena i Saix"
. Si, fins
aleshores, a través de la Germandat, les mateixes viles frontereres havien
intenta! solucionar pel sen compte els problemes que els generaven els
almog3vers, durant el regnat de Ferran d'Antequera aquestes mateixes
viles consentiren que aquells actuessin lliurement. L'elecció de les víctimes
a !'interior mateix de les fronteres cristianes no els suposava cap amenava.
perque no corrien el perill de ser objecte de represalia. Fent front a la passivitat
de les autoritats municipals frontereres, els oficials reials hagueren
d'intentar combatre amb duresa uns collerats, essencialment castellans,
que, en el fons i malgrat les opinions de la població cristiana, representaven
un perill per l'estabilitat del Regne de Valencia, jaque les seves actuacions
incentivaven, sens dubte i amb tota lógica, encara més, la solidaritat
dels sarralns valencians amb els seus semblants granadins.

_________________
Volver arriba Ir abajo
Ver perfil de usuario http://www.almogavares.es.vu/
Brian Boru

avatar

Mensajes : 1146
Fecha de inscripción : 13/06/2010

MensajeTema: Re: ELS " FETS DE VILLENA" . S:XV   Vie Nov 23, 2012 3:55 pm

genial

_________________
Volver arriba Ir abajo
Ver perfil de usuario
almansinho
moderador
moderador
avatar

Mensajes : 3019
Fecha de inscripción : 22/12/2006
Localización : Almansa

MensajeTema: Re: ELS " FETS DE VILLENA" . S:XV   Mar Abr 02, 2013 2:31 pm

Aqui el enlace para su descarga

Spoiler:
 

_________________
Volver arriba Ir abajo
Ver perfil de usuario http://www.almogavares.es.vu/
Contenido patrocinado




MensajeTema: Re: ELS " FETS DE VILLENA" . S:XV   

Volver arriba Ir abajo
 
ELS " FETS DE VILLENA" . S:XV
Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Volver arriba 
Página 1 de 1.
 Temas similares
-
» 1653963700ª definicion de "CULTURA HOT ROD"
» "Mobylette Party 2007" de Petra (Mallorca)
» FERIA " SOBRE 2 RUEDAS " ALICANTE
» me presento desde caceres R4 SUPER"el erótico"
» XV Marcha Cicloturista "Caminos del Aljarafe" 10 de Mayo

Permisos de este foro:No puedes responder a temas en este foro.
Almogávares de Europa III :: Categoría de muestra :: EPOPEYA ALMOGÁVAR-
Cambiar a: